Passa al contingut principal

Un història d'aprenentatge personal.


Avui reprenc les pràctiques desprès de les vacances de Nadal, a l'escola tot es il·lusió i els infants han tornat molt contents d'aquest descans d'hivern. Moltes abraçades, petons...però sobretot els nens comparteixen entre ells tots els regals que els hi han portat el Pare Nöel i els Reis. 

Però al entrar per la porta principal de l'escola, per on entren tots els nens, observo com una sèrie de nens estan neguitosos i no volen entrar a l'escola, inclús ploren; el Pare Nöel i els Reis no els hi han pogut portar cap regal i ells no podran compartir amb els seus companys d'aula els regals del Nadal. Em giro, em dirigeixo caps als infants i els ofereixo la meva ma, jo els acompanyaré cap a dins de l'escola, perquè així els pares es quedin més tranquils i jo poder tranquil·litzar també aquests infants. 

Al entrar cada grup classe a la seva aula, es troben un regal sobre la taula, possiblement els Reis Mags també hagin passat per l'escola, a l'aula en la que jo em trobo, hi ha un infant dels que parlava anteriorment, vaig parlar amb la tutora sobre si li semblava bé que fos ell el que obris el regal amb l'ajuda dels seus companys, es clar. No va haver-hi cap problema, ell va ser l'encarregat d'obrir el regal i compartir-ho amb els seus companys, quin somriure se li dibuixava a la cara, quina il·lusió li va fer obrir aquell regal. Per mi, un aprenentatge més que m'enduc a la meva motxilla, aquesta capacitat de somriure i ser feliç amb les petites coses de la vida.

Potser, el que he viscut avui no hagi estat un aprenentatge pedagògic estrictament dit, però si que ha estat un aprenentatge sobre la vida i sobre les realitats socials amb les que ens trobem avui dia. 

Com realment el meu aprenentatge en aquesta escola està sent molt autònom, estic aprenent més dels alumnes que dels propis professionals que treballen en aquest centre, en les properes entrades aniré explicant històries del meu dia a dia a l'escola, ara que tinc un mes sencer per davant, en el que vindré cada dia a l'escola. 



Resultado de imagen de felicidad de los niños


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mi primer contacto

Després de tot l'estiu, em trobo immersa en una barreja de sensacions; per una part, sento nervis però per l'altra part tinc ganes, estic emocionada i motivada, aquest any comença l'inici d'una gran aventura, les pràctiques de la Universitat. Fins fa unes setmanes no sabia, on ni quan començaria les meves pràctiques fora de la Universitat, fins al dia 19 d'octubre no ens hem reunit amb la tutora per conèixer les assignacions definitives de les institucions de pràctiques i això em tenia una mica neguitosa. Actualment em trobo en un moment en el qual haig de compaginar les activitats lectives amb la feina, és complicat però a poc a poc me'n vaig en sortint, però quan sigui el moment de començar les pràctiques deixaré de costat la feina i em centraré plenament en la universitat. Però bé, avui dijous 19 d'octubre de 2017 comença el meu primer contacte amb les pràctiques, un dia plujos i fred però a la vegada lluminós. Arribo cinc minuts tard a la reunió p...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Coneixent un nou entorn, l'escola.

Aquesta primera setmana acabo molt contenta i emocionada les pràctiques, moltes vivències i primeres vegades en pocs dies. Alumnes amb una gran complexitat en l'àmbit actitudinal i molta agressivitat en vers l'escola. Però darrere de cada nen s'amaga una història, segurament tot el que ells han viscut amb el petits que són jo ho desconec completament com l'entorn en el qual viuen i s'han criat. Els alumnes d'aquesta escola provenen de famílies sovint desestructurades, on la mare és la que els porta i els recull de l'escola i el pare és el que passa la majoria del dia fora de casa treballant. Però en el moment en què es produeix un conflicte a l'escola entre dos infants, és la figura paterna la que es dirigeix a l'escola per intentar resoldre el problema o directament anar a direcció.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Conflicte

L'escola és una institució que educa per a la vida i en la vida cal saber conviure. Així de senzill o més ben dit, dir-ho és senzill, però com a institució social on diàriament es relacionen centenars de persones viure en convivència resulta amb freqüència un dilema i més encara quan no se li dóna la necessària atenció a la transformació dels conflictes, l'escola es pot convertir en un territori hostil per a docents, directius, alumnes i pares de família, per això, la transformació de conflictes revesteix, en l'actualitat, una exigència especialment urgent. Com indica  Perrenoud, (1996);    " Decidir en la incertidumbre y actuar en la urgencia". S'entén per conflicte: "un tipus de situació en la qual les persones o grups socials busquen o perceben metes oposades, afirmen valors antagònics o tenen interessos divergents" (Jares, 1991, pàg. 108). És a dir, el conflicte és, en essència, un fenomen d'incompatibilitat entre persones o grups.  ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació