Tot el mes de desembre ballant

Durant tot el mes de desembre el meu paper a l’escola ha estat totalment passiu, i la meva principal tasca ha estat la d’observació a les diferents aules però sobretot a les hores de MUS-E ja que s’estaven de preparant els diferents solsticis d’hivern.

Realment intento participar tenint en compte la meva tasca com a pedagoga en el dia a dia a l’escola i en la realització de les activitats que es fan a l’aula però certament no trobo la meva posició en aquesta escola. Tinc la sensació de que no serveixo per a res i només faig que observar com treballen els docents amb els diferents alumnes i prou, perquè la meva intervenció es totalment limitada. Intento de totes les maneres possibles establir un diàleg amb la tutora de pràctiques de l’escola per començar a redactar el projecte de convivència de l’escola, ja que he pogut observar i saber ben bé com treballen en aquesta escola però sempre està reunida o no pot atendre les meves necessitats, i la entenc perfectament perquè es una escola d’alta complexitat i requereix una atenció molt mes profunda i extensa.

Per tant, al llarg de tot el mes he estat voltant pels diferents cicles podent observar els diferents comportaments que tenen els alumnes, però sobretot, en el moment de la realització del projecte MUS-E que en una entrada posterior explicaré amb molt més detall en que consisteix.
És cert que la realització d'aquest projecte en aquesta escola d'alta complexitat, és un luxe, perquè permet als alumnes tenir un espai fora de l'aula i de l'hora d'esbarjo, en el que poder expressar els seus sentiments amb el moviment del cos i això ajuda molt tant a l'alumne com al docent a trobar els sentiments amagats i expressar tot el que senten.

En la següent imatge, podem observar una sessió de MUS-E amb alumnes de sisè de primària i la professora que dinamitza l'activitat.