Porto un mes de pràctiques i realment, a nivell personal em sento perduda dins de l’escola i sense una tasca clara a realitzar. Potser perquè es l’inici de tot i encara m’haig de creure que en uns mesos puc esdevenir una professional en aquest àmbit o potser és que realment no trobo el meu lloc en el qual em sento agust dins de la institució. Soc conscient de que haig de ser independent i no estar constantment demanant a on anar o que fer, però des del primer dia a l’escola em van enviar a observar i anar voltant pel centre per anar coneixent el seu projecte educatiu i com treballen per a posterior poder realitzar el pla de convivència. Però considero que realment la meva tasca en aquesta escola podria anar més enllà d’observar a les aules, però vaja de moment seguiré voltant per l’escola i aviam que ens deparen les properes setmanes.
Aquesta imatge reflecteix el meu estat dins de la institució; molts sentiments barrejats en pocs dies. Hi ha moments en el que ho veig tot molt fosc, perquè em sento perduda dins de la institució i tot i que busco ajuda ningú sap orientar-me.
I moments en què ho veig tot de colors, sobretot quan comparteixo moments i aventures amb els alumnes, ells han esdevingut per mi una font de grans aprenentatges i estic constantment aprenent.
Des del meu punt de vista, tinc una barreja de molts sentiments; per una banda aquest sentiment de pèrdua perquè busco en la meva tutora de pràctiques dins de la institució un moment per expressar-me i comunicar-li el que necessito però no aconsegueixo trobar el moment, perquè està constantment amb mil tasques diferents.
I d'altra banda, sento alegria i emoció perquè estic descobrint de forma autònoma i independent una institució amb molta màgia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada