Durant tot el mes de desembre el meu paper a l’escola ha estat totalment passiu, i la meva principal tasca ha estat la d’observació a les diferents aules però sobretot a les hores de MUS-E ja que s’estaven de preparant els diferents solsticis d’hivern. Realment intento participar tenint en compte la meva tasca com a pedagoga en el dia a dia a l’escola i en la realització de les activitats que es fan a l’aula però certament no trobo la meva posició en aquesta escola. Tinc la sensació de que no serveixo per a res i només faig que observar com treballen els docents amb els diferents alumnes i prou, perquè la meva intervenció es totalment limitada. Intento de totes les maneres possibles establir un diàleg amb la tutora de pràctiques de l’escola per començar a redactar el projecte de convivència de l’escola, ja que he pogut observar i saber ben bé com treballen en aquesta escola però sempre està reunida o no pot atendre les meves necessitats, i la entenc perfectament perquè es una es...
Entrades
Porto un mes de pràctiques i realment, a nivell personal em sento perduda dins de l’escola i sense una tasca clara a realitzar. Potser perquè es l’inici de tot i encara m’haig de creure que en uns mesos puc esdevenir una professional en aquest àmbit o potser és que realment no trobo el meu lloc en el qual em sento agust dins de la institució. Soc conscient de que haig de ser independent i no estar constantment demanant a on anar o que fer, però des del primer dia a l’escola em van enviar a observar i anar voltant pel centre per anar coneixent el seu projecte educatiu i com treballen per a posterior poder realitzar el pla de convivència. Però considero que realment la meva tasca en aquesta escola podria anar més enllà d’observar a les aules, però vaja de moment seguiré voltant per l’escola i aviam que ens deparen les properes setmanes. S M L Aquesta imatge reflecteix el meu estat dins de la institució; molts sentiments barrejats en po...
Ja porto gairebé un mes aquí i trobo a faltar a un col·lectiu molt important dins d’aquesta escola i son els nens amb discapacitat; realment se’m fa molt estrany que no hi hagi nens amb discapacitats dins de l’escola, quan parlo d’aquest col·lectiu em vinc a referir a persones amb Síndrome de Down o amb un retràs cognitiu elevat, perquè clar que hi ha un col·lectiu d’alumnes amb necessitat educatives especials dins d’aquesta escola i al qual se’ls hi ofereix un suport i ajuda malgrat sigui molt mínim per les retallades en educació que s’han produït en els darrers anys. Però potser seria molt interessant que en aquesta escola hi haguessin alumnes amb discapacitat per tal de conscienciar a la resta d'alumnes de l'escola i educar en la diversitat i l'inclusió d'aquestes persones. A més a més considero molt important que en una escola d'alta complexitat estiguin presents alumnes amb discapacitat, ja que des del meu parer ajudarien als altres alumnes a man...
Aquesta segona setmana que porto a la institució ja començo a tenir una estructura molt mes clara de l’escola en la qual estic, conec a la majoria de docents malgrat no parli amb tots, els tinc vistos i vull veure com desenvolupen la seva tasca docent a l’aula, perquè considero que aquí cada professor és un món i realitza la seva feina de la millor manera que pot, cadascú amb una metodologia diferent i innovadora permeten que l’alumnat aprengui i continuï tot el seu procés d’escolarització, que en aquesta escola no es una tasca fàcil. Cada dilluns al migdia, de una a dues és realitza el claustre de professorat en el que participen tots els docents, especialistes de música i educació física, equip directiu i de forma eventual professionals externs del centre que realitzen xerrades per intentar millorar alguns aspectes del centre però sobretot metodologies per aconseguir una millor convivència a l’escola. A més aquesta setmana s’ha tractat el tema de l’avaluació de trimestre i e...
Aquesta primera setmana acabo molt contenta i emocionada les pràctiques, moltes vivències i primeres vegades en pocs dies. Alumnes amb una gran complexitat en l'àmbit actitudinal i molta agressivitat en vers l'escola. Però darrere de cada nen s'amaga una història, segurament tot el que ells han viscut amb el petits que són jo ho desconec completament com l'entorn en el qual viuen i s'han criat. Els alumnes d'aquesta escola provenen de famílies sovint desestructurades, on la mare és la que els porta i els recull de l'escola i el pare és el que passa la majoria del dia fora de casa treballant. Però en el moment en què es produeix un conflicte a l'escola entre dos infants, és la figura paterna la que es dirigeix a l'escola per intentar resoldre el problema o directament anar a direcció.
L’ Escola Pepa Colomer és una escola de doble línia de nova creació. Neix amb un projecte educatiu singular , sent un dels pocs centres públics, a nivell de tota Catalunya, que oferta, dins l’horari lectiu, la música, la dansa, la plàstica i les arts escèniques com a pilars fonamentals en la formació integral de l’alumnat. Els trets definidors reflecteixen el seu caràcter propi de qualitat pedagògica, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de les famílies. L’escola posa l’èmfasi en la formació integral de la persona com a funció bàsica amb un ensenyament centrat en l’assoliment de totes les competències imprescindibles per al desenvolupament personal, interpersonal, social i professional dels infants. Constituït per un equip docent innovador, les aules es configuren com espais d’implementació de metodologies actives per a l’adquisició i dese...
Després de tot l'estiu, em trobo immersa en una barreja de sensacions; per una part, sento nervis però per l'altra part tinc ganes, estic emocionada i motivada, aquest any comença l'inici d'una gran aventura, les pràctiques de la Universitat. Fins fa unes setmanes no sabia, on ni quan començaria les meves pràctiques fora de la Universitat, fins al dia 19 d'octubre no ens hem reunit amb la tutora per conèixer les assignacions definitives de les institucions de pràctiques i això em tenia una mica neguitosa. Actualment em trobo en un moment en el qual haig de compaginar les activitats lectives amb la feina, és complicat però a poc a poc me'n vaig en sortint, però quan sigui el moment de començar les pràctiques deixaré de costat la feina i em centraré plenament en la universitat. Però bé, avui dijous 19 d'octubre de 2017 comença el meu primer contacte amb les pràctiques, un dia plujos i fred però a la vegada lluminós. Arribo cinc minuts tard a la reunió p...
El meu nom és Carla, actual estudiant de pedagogia a la Universitat de Barcelona i a un pas de fer realitat el meu somni; ser una llicenciada dins del món educatiu. Vaig néixer a Barcelona el 2 de setembre del 1996, i em considero una persona molt afortunada per tot el que m'han permès viure els meus pares. Quan només tenia quatre anys, als meus pares els va sorgir una oportunitat laboral fora d'Espanya i després de pensar-s'ho molt, es van llençar a l'aventura i vam marxar cap a Andorra. Allà he viscut durant setze anys i he pogut aprendre moltes coses a més d'idiomes, he pogut estudiar en un sistema educatiu totalment diferent del de Catalunya, aspecte que es veu reflectit en la meva evolució com a estudiant. Em considero una persona molt oberta a l'aprenentatge, a les noves aventures i a descobrir nous mons, sóc molt natural a la meva manera i tinc molta facilitat de relació i comunicació amb tot tipus de persones. S M XL L ...